Dos elements molt influents que s’han de treballar a l’Educació Infantil són el temps i l’espai, perquè gràcies a ells treballem la capacitat de gestionar els canvis. De fet, podríem dir que la gestió de la vida és la gestió del canvi, ja que constantment ens trobem amb barreres i vivències on ens hem d'acomodar. Per tant, com a futures mestres hem d’ajudar als infants a gestionar aquests canvis per a que no suposin un problema per a ells i així, siguin capaços d’adaptar-se a qualsevol circumstància.
El concepte canvi és el que fa possible l’existència de l’espai i el temps, per comprendre i situar el contingut, definirem aquests dos termes:
- El temps: Concepte genèric al qual hom remet sempre, en referir-se als esdeveniments, als processos i a la successió de les coses i a la durada mateixa del real, en virtut de la consciència de la pròpia permanència i de la diferència que hom hi experimenta entre el que és i el que (objecte ja del record) ha estat.
- L’espai: Medi que hom es representa en principi com a il·limitat, continu i tridimensional i com a continent de tots els objectes sensibles, dins el qual aquests poden canviar de posició.
Ara bé, aquests dos termes tenen connexió entre ells;
El temps ha estat històricament molt relacionada amb l'espai, els dos junts que comprèn l'espai-temps de la relativitat especial d'Einstein i la relativitat general. Segons aquestes teories, el concepte de temps depèn del marc de referència espacial de l'observador, i la percepció humana, així com la mesura d'instruments com rellotges són diferents per als observadors en moviment relatiu. El passat és el conjunt d'esdeveniments que pot enviar senyals de llum per a l'observador, el futur és el conjunt d'esdeveniments als quals l'observador pot enviar senyals de llum.
L’espai i el temps, existeixen com a representacions i esquemes mentals d’allò que anem experimentant i integrant a la nostra experiència, per tal de construir nous aprenentatges.
Els infants fan un aprenentatge geogràfic tan aviat quan comencen a desplaçar-se, i a través de la seves vivències construeixen la seva pròpia visió del món. Per tant, si des de l’escola potenciem un espai vivencial amb activitats properes pels infants, aconseguirem connectar les representacions prèvies amb nous coneixements, adquirint així, la Zona de Desenvolupament Pròxim (concepte treballat a l’assignatura Desenvolupament de la personalitat de 0 a 6 anys).
L’aprenentatge de l’espai està vinculat al contingut del currículum, ja que es treballa a partir de l’àrea de descoberta de l’entorn. Dins de l’espai trobem cinc categories:
- L’orientació a l’espai; lateralitat, profunditat i anterioritat.
- La posició de l’objecte; interioritat, exterioritat i delimitació.
- La posició relativa de l’objecte (fa referència a l’instant o punt de vista amb que es mira);
interioritat, exterioritat, secció i contigüitat.
interioritat, exterioritat, secció i contigüitat.
- Les distàncies; proximitat, allunyament i intervals.
- Les mesures; números i relacions matemàtiques, i relació entre objectes i distàncies.
El temps és molt abstracte ja que no el veiem, per això als infants els hi resulta dificultós d’identificar i comprendre. Però, com vivim el temps? Doncs, el patim i el construïm. Dins del temps trobem tres tipus:
- El temps viscut; es refereix a la temporalitat formada a través de la percepció i la constatació de ritmes interns i externs des d’una perspectiva egocèntrica, és a dir, és el temps que vivim cadascun de nosaltres. A mesura que els infants creixen s’amplia el descobriment d’aquests ritmes, que es converteixen en pautes i normes de la conducta humana.
- El temps social; aquest és més complex ja que és molt més abstracte. Es refereix aquell temps que compartim amb altres persones, és un temps col·lectiu. Durant aquest tipus de temps és quan l’infant deixa de tenir una visió tan egocèntrica i s’adona que dins d’un mateix espai estan passant diferents coses.
- El temps històric; es refereix al temps que ja no existeix, és a dir, al temps passat. Aquest encara és més abstracte i complex. Una manera de treballar el passat és a partir de contes, imatges, documents,... o bé, un clar exemple per treballar aquest temps i que nosaltres vam poder presenciar va ser a la sortida de Can Coll, concretament a l’activitat de la Masia, on a través de l’experiència vam poder interioritzar i comparar com eren i com es feien les coses abans i ara, vam tenir consciència del canvi.
Com a mestres, hem de saber buscar quina és la millor manera de treballar aquests dos aspectes per a que els infants aprenguin d’una manera funcional i significativa. El paper de la mestra a l’aula és molt important, ja que és ella la que ha de preparar els espais i organitzar el temps. D’aquesta manera els infants podran connectar els seus coneixements amb coneixements nous i interioritzar-los als seus esquemes cognitius.
En relació a medi natural, l’espai i el temps tenen molta vinculació, ja que els infants adquireixen un aprenentatge significatiu a partir de l'experiència i així, obtindran la seva pròpia visió integradora de l’entorn.
Per concloure, vull aportar dues frases referent al temps i l’espai:
“En la vida todo tiene un lugar, un espacio y un tiempo para vivirlo”
Ánonim
“El tiempo no es sino el espacio entre nuestros recuerdos”
Henry Frédéric Amiel
No hay comentarios:
Publicar un comentario