Richard Feynman, premi nobel de física, explicava la influència que havia tingut el seu pare, en el seu desenvolupament com a científic amb la següent anècdota:
Entre els veïns sempre es comentava que ell era tan espavilat perquè el seu pare constantment li estava ensenyant coses. Un dia, mentre jugava amb un amic al jardí, l’amic li diu: Mira quin ocell, com es diu? Richard li contesta: Ni idea! i l’amic sorprès li demana: Què no t’ensenya res, el teu pare? I sí. El seu pare li havia ensenyat i li havia parlat de l’ocell; però d’una altra manera.
Veus aquell ocell? és un “Spencer’s warbler” (em sembla que s’inventava el nom) en italià es diu Chutto Lapittida; en portuguès, és un Bom da Peida, en xinès és un Chung-long-tah .......... Podries saber el nom d’aquest ocell en tots els idiomes del món, però quan els haguessis après no sabries res més de l’ocell. Així que observa l’ocell i mira el que està fent i fes-te preguntes. Això és el que compta! D’aquesta manera el meu pare em mostrava la diferència entre només saber el nom de les coses i saber coses.
Lectura; “Fer, parlar i pensar per aprendre ciències”.
Marquez Bargalló, Conxita i Pujol Vilallonga, Rosa M.
M’ha semblat una bona elecció iniciar la reflexió sobre el fer i el pensar a l’Educació Infantil a través d’aquest fragment extret de la lectura “Fer, parlar i pensar per aprendre ciències”.
Aprendre ciències és una forma de descobrir la realitat, plantejar-se qüestions i investigar per a trobar les respostes adients, un procediment de canvis consecutius que a partir de les inicials interpretacions i percepcions dels infants sobre la realitat, i d’una posició d’investigació sobre l’entorn, aporta a desenvolupar els models dels infants cap a models cada cop més elaborats i complets.
Per tant, en l’aprenentatge a l’Educació Infantil, són necessàries les experiències viscudes per a construir coneixements, juntament amb el suport d’uns fonaments teòrics. Això permetrà als infants a comprendre el seu entorn, mitjançant la construcció de models.
És necessari crear intercanvis entre l’aula i l’entorn, de mode que sortim a contactar amb el món, però també hem de deixar que el medi entri dins l’aula. Un clar exemple és la que vam portar a terme nosaltres amb l’activitat de tenir cura d’un insecte pal, ja que a través de l’experiència hem anat construint un criteri que s’ha anat modificant al llarg de l’activitat i hem connectat el nostre propi pensament amb el pensament científic apropant així, la nostra realitat al medi natural.
Aprendre és un procés de contrastació de punts de vista, necessitem crear espais per escoltar-nos i comunicar-nos, establir diàlegs per a conversar i compartir els nostres propis pensaments. Aquesta comunicació, ajudarà als infants a posar en clar el que pensen des de diferents punts de vista alhora que ens permetrà a nosaltres comprendre millor les seves percepcions del món.
Fer, pensar, parlar, remodelar, és un procediment propi de l’individu i del grup, que va fluint a partir d’una inicial situació generadora, és a dir, a partir d’una curiositat, pregunta o qüestió..., que comporta el sorgiment d’idees i accions que es van enllaçant.
Així doncs, un vincle, el del pensar i el fer, hauria de ser una actitud dins l’aula, una manera de fer que valori la curiositat dels infants, el plantejar-se preguntes, la iniciativa de cercar les respostes i el grat de compartir els diferents punts de vista de cadascun. Com a futures professionals de l’educació hem d’estar convençudes que les activitats enfocades en el fer ajuden a l’alumnat a anar construint models sobre fets o fenòmens.
Per acabar, aquesta magistral la relaciono amb l’assignatura d’Educació de les arts visuals en Educació Infantil, ja que durant les classes hem pogut veure que en l’art també s’expressa una gran diversitat de maneres de pensar, de fer i de representar models de la matèria.
