Medi Social: Els contes, una eina educativa

El conte és una narració breu que descriu un fet i inclou una o diverses seqüències que converteixen la història en trama, amb la intenció de despertar en els nostres sentits uns efectes emocionals. Però algú realment sap d’on provenen els contes? Anem a endinsar-nos en aquest món.

Els contes existeixen des de l’inici de la humanitat, es van començar a utilitzar com a necessitat de comunicar-se, de transmetre informació i esdeveniments. Per tant, els contes tenen un paper fonamental en la història i, també, en la transmissió de valors bàsics per al desenvolupament d’una societat avançada. És per aquesta raó que el conte és un element imprescindible en l’àmbit familiar i en l’àmbit educatiu, sobretot, durant la infància, ja que és una forma per apropar als més petits a la societat que els envolta, per a transmetre coneixements, valors i conceptes. 

Des del meu punt de vista, el conte té una il·lusió implícita i una potència que el fa adient per a educar en uns determinats valors. És una eina que permet fer les coses comprensibles i il·lustrar nous valors que es volen transmetre als infants i que moltes vegades són enrevessats. No obstant això, és important recordar que a part de tots aquests aspectes que tenen la finalitat d’educar i ensenyar, un altre imprescindible és la diversió i distracció, que no hem de deixar de banda. Com diu Georges Jean:

“El poder de los cuentos consiste en gran parte en los desplazamientos a través de los cuales tenemos la il·lusión de vivir durante un breve instante fuera de tiempo y en otro lugar“.

Jean, Georges.

Un altre aspecte important a l’hora d’explicar un conte, és la capacitat comunicativa de l’adult durant la narració, ja que narrar un conte no és només un acte de comunicació verbal, no és només explicar uns fets que transmeten valors, sinó que també s’ha d’aconseguir transmetre a través de tots els altres canals de comunicació. Per això, el narrador ha d’utilitzar un vocabulari adient i clar, fer servir un ritme i una entonació adients, gestionar una bona mirada per captar així la seva atenció, fer silencis i interrogacions que ajudaran a crear expectatives, usar expressions gestuals, i obrir i tancar el conte adequadament. Per tant, la manera de com es narra la història és el que determinarà l’èxit i estabilitzarà la correcta transmissió del conte.

En definitiva, el conte ha estat present en totes les cultures i des de sempre en la narració oral, com a recurs per a educar i ensenyar, tant en l’àmbit educatiu com en l’àmbit familiar. 

Aquesta magistral la relaciono amb l'assignatura d'Aspectes Instrumentals de les llengües, ja que hem elaborat un conte propi, hem treballat diferents tècniques per explicar als infants i a més, vàrem narrar una història on vam tenir en compte tots els factors (vocalització, entonació, vocabulari, etc.) a l'hora d'explicar-la. 

Per concloure, adjunto un link d’una pàgina web que m’ha semblat molt interessant, en ella trobareu tot tipus de contes i materials que poden ser d’utilitat per a les famílies i als docents. A més, és una pàgina on es profunditza en els valors.

 http://cuentosparadormir.com/

Medi Social: La complexitat de la societat

La percepció que he tingut durant aquesta primera sessió de medi social ha estat molt satisfactòria, penso que serà una assignatura molt enriquidora per a un proper futur com a mestra, ja que ens ajudarà a desenvolupar-nos com a persones i, sobretot, per a saber orientar als infants a la societat que els ha tocat residir.

Vam començar la sessió parlant de la societat d’avui en dia, que s’ha anat definint com a complexa, és a dir, l’anomenada societat xarxa, on tot està interrelacionat. Però en quin món vivim? Com el veiem? Vivim en una societat establerta en els requeriments del coneixement i en la utilització i l’abús de la informació. Personalment, defineixo un m est++acietat que s'ón amb moltes amenaces i desigualtats però també amb moltíssimes oportunitats, per això, la meva visió del món queda reflectit en la següent imatge, on es pot apreciar un món amb dues realitats:

Aquesta societat necessita persones amb elevades habilitats professionals, però sobretot persones competents per conviure en igualtat des del respecte a la diferencia, per construir nous espais i afrontar, amb responsabilitat i creativitat, els desafiaments d’un proper futur, és a dir, es requereix un model social per a trobar l’equilibri entre la competència i la lluita contra les desigualtats. Per tant, des del punt de vista educatiu, se’ns planteja un difícil repte; educar per a que siguin capaços de reaccionar críticament i reflexionar als requisits d’una societat consumista i competitiva, ens hem de comprometre amb uns valors que ens portin a una millor cohesió social i a una bona convivència, és a dir, hem de tenir com a base una sèrie de valors ètics; la tolerància, el respecte, la igualtat, l’empatia, la responsabilitat, la cooperació, etc. 

A més, hem d’ensenyar als infants, que les pròpies accions passen per l’altre i per tant, hem de ser conscients i responsables de les nostres decisions, ja que poden afectar a les persones que ens envolten. En la lectura; Quins són els fonaments per a una educació en valors ètics? de J.C. Mèlich, J. Palou i C. Poch, ens afirmen que, des d'un punt de vista ètic, l'altre no em pot ser diferent, ja que els altres habiten un lloc significant en la nostra vida i condicionen la nostra manera de pensar i de ser. 

En definitiva, en la societat en què vivim hi ha un excés d’informació, però el que requerim és més informació per a comprendre aquesta societat. Hem d’aprendre a gestionar la complexitat ja que està totalment integrada en la nostra vida diària.

Per últim, vull aportar una frase referent a tota l’explicació anterior;

“Les societats evolucionen i es transformen mitjançant la interacció complexa de factors culturals, econòmics, polítics i tecnològics”.

Manuel Castells