L’experiència d’estar cuidant un “insecte pal”, anomenat científicament fàsmids, m’ha portat a terme a investigar sobre aquest insecte per tal de comprendre; el seu desenvolupament, l’organisme, la importància del medi i la reproducció. Per tant, estic aprenent a construir nous coneixements d’una manera molt potencial i enriquidora.
El fet de portar un ésser viu a l’escola pot resultar molt motivador i és una manera de canviar la dinàmica d’estudi de l’aula, és a dir, els infants experimenten, es responsabilitzen, tenen cura, etc. Tots aquests valors, aporten al fet que els infants siguin els que investiguin i busquin informació, i la mestra, sigui la guia.
A través de la realització de les diferents activitats a classe penso que ens ha ajudat a reflexionar individualment a partir de la nostra realitat cognitiva, hem posat en comú diferents modes de pensar mitjançant la comunicació dins el grup classe i el grup de treball. D’aquesta manera, tota aquesta tasca ha afavorit el procediment de construcció del coneixement personal i col·lectiu, en relació a la cooperació i el treball en equip estimulant l’aportació de tots els membres que fan partícip.
En definitiva, el fet de cuidar un ésser viu (l’insecte pal) ha fet que aprenem un mètode diferent per mostrar ciències als infants, ja que a través de l’experiència construiran un criteri que es modificarà amb el temps i connectaran el seu propi pensament amb el pensament científic apropant la seva realitat al medi natural.
Per concloure, vull aportar una frase referent a tota l’explicació anterior;
“Aprendre ciències és construir una manera de mirar o de situar-se davant dels fenòmens
naturals; és a dir, una manera de fer, de pensar i d’actuar més poderosa”.
Espinet, M; Pujol, R.M (gener 2004). Construir el model d’ésser viu a l’escola infantil i primària.
